Los camins del País de Brageirac presentan al passejaire mila
e una escasenças de rencontres amb una flòra e una fauna
aparadas, de paísatges armoniós e una granda varietat de
mitans...
Vos convidam a descobrir aquel País de natura e de gràcia en
entrar al mai secret d’un bòsc, en destriar un biotòpe o, coma
es lo cas dins aquelas paginas amb la Gardoneta, en costejar
un cors d’aiga.
La tropicala actitud
Itinerari estonant que lo d’aquel modèst riu, que pren sa
sorga pas luènh de Mont Bazalhac, au bòrd del GR 6, per anar
se pèrdre dins Dordonha, prèp de Gardona, qualques desenats de
quilomètres mai luènh. Un camin que balança entre tèrmes
vestits de vinhals, verdas pradas e combas ombrosas, que
saluda en passar un maine pimparèl o un castelet e que, mai
que mai, resèrva al passejaire son escag de suspresas... Per
sa “tropicala actitud”, la Gardoneta transpòrta en efièch lo
caminaire dins un autre monde !
D’aquel mescladís embartassat, tala una selva primària, òm s’espèra
a veire sautar una pantèra
Gardoneta(G. Lallemant)
— mas quò es nonmàs un rainal, que trèva son territòri... Naut
dins lo cèl, dels voltors (excusatz, de milans negres) espian
la savana en questa d’un repais aisat...
Al mai sorne del bòsc, un mambà negre se raleta, furtiu, dins
un entrenosament vegetal de pas creire, de fach, quò es nonmàs
una sèrp, de brava talha segur, mas que fai pas ges de mal !
Mai luènh, prèp de la boca, lo vau se fai large, ben tròp
large per la minuscula Gardoneta... Laidonc, coma per retardar
lo moment de son rencontre amb la Granda Aiga, ralentís sa
corsa e serpeja inconsideradament per una vasta prada ont
folejan d’erbivòrs. Zèbres, o blondas d’Aquitània ?
Òm podriá esperlongar enquera aquela mesa en scèna eqüatoriala
de la Gardoneta, tant sas aigas e son environament nos
remandan a la luènha Africa !
Tapís de mossas e de liquèns, mescladís de brancas e de
falguièras... Aicí, fai un sègle, la nòbla façada del castèl
de Bridoire se miralhava dins un estanh miniatura pomposament
batejat lo “Lac dels Cignes” !
Uèi, la Gardoneta a tornat préner la mestresa del terren e,
gràcia al prodèl de mai d’una sorga e riu, nos gratifica segon
las sasons del mormolh linde d’una cascada o dels bolhiments
furiós d’aigas brunas cargadas de limons, de tanins e de
ramas...
Coma en Africa ! Sus la riba esquèrra, avant de rejónher lo GR
636, lo camin “dels Amorós” landreja entre taps abruptes,
pèiras mossudas e vegetacion abondiva : entram dins lo reiaume
del rainal, del tais e del catpudre — e se ditz que lo vison
d’Euròpa trobariá aicí de bonas condicions d’existéncia...
Delicada tulipeta
Las
ratapenadas demòran dins los bauç - HLM, los bartàs recaptan
la rèssa-sanha e la non mens discrèta boscarla de Cetti... A
la broa de la forest-galariá, la rara cavèca ocupa una caborna,
parpalhòls e domaisèlas vòlan sus de grassas pradas naturalas...
L’aurètz comprés, aquelas zònas “salvatjas” son preciosas e es
important que sián aparadas. Per que se dobrissan la delicada
tulipeta e las mai bravas orquidacèas (atencion, espècias
aparadas !), per que lo reipetit se desgargamèle en patz e que
la salamandra trace sens cap d’empacha son bonòme de camin
nuechenc.
Ambiança de conte de fadas, en ivern, quand la fred pausa son
gibre sus las brancas e cambas nudas... Paleta sens fin dels
verds, tendresa dels sons e dels perfums a la prima...
Frescura dels cobèrts dels bòscs al mai fòrt de l’estiu...
Explosion de colors, sentors d’umús a la tardor...
La Gardoneta, un petit canton de biodiversitat onte,
vertadièrament, la natura es agradiva, quala que siá la sason.
Lengas de pic verd
Conéisser las orquidacèas…
La familha de las orquidacèas es la mai nombrosa del monde
vegetal amb 25 a
30 000 espècias repartidas sus nòstra planeta
— ne’n existís prèp de 150 varietats en França, dont una bona
cinquantena en Dordonha.
Quò es per butar a descobrir qualquas-unas d’aquelas
meravilhas de delicadesa que l’Ofici de Torisme del País
Lindés a realisat un sendarèl de 2 quilomètres, sus la comuna
de Cosa e Sent-Front. Creat amb lo concors de la Sépanso
(Société pour l’Étude, la Protection et l’Aménagement de la
Nature dans le Sud-Ouest), aquel camin, que fringa un moment
amb lo GR 6, permés d’observar dins lors biotòpes de las flors
d’abelha, lengas de pic verd, limodores e autres orquís.
Formidabla varietat de colors, fòrmas e odors, tresaurs d’inventivitat.
Dama blanca
dels cloquièrs (G. Lallemant)
…e los
ausèls
En collaboracion amb la Ligue pour la Protection des Oiseaux (LPO),
l’Ofici de Torisme de Brageirac Porpre a editat un document
destinat als “spotters”, los que observan los ausèls, una
activitat fòrça presada en Bretanha-Granda. Tòca los ausèls
ligats a l’ecosistèma particular del triangle
Faux-Montaut-Monsac : grandas pèças cerealièras, cultivadas
sus un platèu sec marcat de luènh en luènh de bòscs e
bosquets. Lo busard, lo moisset cambarog, lo chòt duganèl, la
pola de Crau e lo paire blanc son las espècias, per d’unas que
i a raras, las mai remirablas d’aquel ranvèrs. A las vòstras
gemèlas !
