Acuèlh  >  Patrimòni  >  Un país de natura…

 Un país de natura…


Los camins del País de Brageirac presentan al passejaire mila e una escasenças de rencontres amb una flòra e una fauna aparadas, de paísatges armoniós e una granda varietat de mitans...
Vos convidam a descobrir aquel País de natura e de gràcia en entrar al mai secret d’un bòsc, en destriar un biotòpe o, coma es lo cas dins aquelas paginas amb la Gardoneta, en costejar un cors d’aiga.

La tropicala actitud

Itinerari estonant que lo d’aquel modèst riu, que pren sa sorga pas luènh de Mont Bazalhac, au bòrd del GR 6, per anar se pèrdre dins Dordonha, prèp de Gardona, qualques desenats de quilomètres mai luènh. Un camin que balança entre tèrmes vestits de vinhals, verdas pradas e combas ombrosas, que saluda en passar un maine pimparèl o un castelet e que, mai que mai, resèrva al passejaire son escag de suspresas... Per sa “tropicala actitud”, la Gardoneta transpòrta en efièch lo caminaire dins un autre monde !
D’aquel mescladís embartassat, tala una selva primària, òm s’espèra a veire sautar una pantèra

 

Gardoneta
Gardoneta (G. Lallemant)

 

— mas quò es nonmàs un rainal, que trèva son territòri... Naut dins lo cèl, dels voltors (excusatz, de milans negres) espian la savana en questa d’un repais aisat...
Al mai sorne del bòsc, un mambà negre se raleta, furtiu, dins un entrenosament vegetal de pas creire, de fach, quò es nonmàs una sèrp, de brava talha segur, mas que fai pas ges de mal ! Mai luènh, prèp de la boca, lo vau se fai large, ben tròp large per la minuscula Gardoneta... Laidonc, coma per retardar lo moment de son rencontre amb la Granda Aiga, ralentís sa corsa e serpeja inconsideradament per una vasta prada ont folejan d’erbivòrs. Zèbres, o blondas d’Aquitània ?
 

     

Òm podriá esperlongar enquera aquela mesa en scèna eqüatoriala de la Gardoneta, tant sas aigas e son environament nos remandan a la luènha Africa !
Tapís de mossas e de liquèns, mescladís de brancas e de falguièras... Aicí, fai un sègle, la nòbla façada del castèl de Bridoire se miralhava dins un estanh miniatura pomposament batejat lo “Lac dels Cignes” !
Uèi, la Gardoneta a tornat préner la mestresa del terren e, gràcia al prodèl de mai d’una sorga e riu, nos gratifica segon las sasons del mormolh linde d’una cascada o dels bolhiments furiós d’aigas brunas cargadas de limons, de tanins e de ramas...
Coma en Africa ! Sus la riba esquèrra, avant de rejónher lo GR 636, lo camin “dels Amorós” landreja entre taps abruptes, pèiras mossudas e vegetacion abondiva : entram dins lo reiaume del rainal, del tais e del catpudre — e se ditz que lo vison d’Euròpa trobariá aicí de bonas condicions d’existéncia...

     

Delicada tulipeta
Delicada tulipeta

 

Las ratapenadas demòran dins los bauç - HLM, los bartàs recaptan la rèssa-sanha e la non mens discrèta boscarla de Cetti... A la broa de la forest-galariá, la rara cavèca ocupa una caborna, parpalhòls e domaisèlas vòlan sus de grassas pradas naturalas...
L’aurètz comprés, aquelas zònas “salvatjas” son preciosas e es important que sián aparadas. Per que se dobrissan la delicada tulipeta e las mai bravas orquidacèas (atencion, espècias aparadas !), per que lo reipetit se desgargamèle en patz e que la salamandra trace sens cap d’empacha son bonòme de camin nuechenc.
Ambiança de conte de fadas, en ivern, quand la fred pausa son gibre sus las brancas e cambas nudas... Paleta sens fin dels verds, tendresa dels sons e dels perfums a la prima...
Frescura dels cobèrts dels bòscs al mai fòrt de l’estiu... Explosion de colors, sentors d’umús a la tardor...
La Gardoneta, un petit canton de biodiversitat onte, vertadièrament, la natura es agradiva, quala que siá la sason.

    

Lengas de pic verd
Lengas de pic verd

 

Conéisser las orquidacèas…
La familha de las orquidacèas es la mai nombrosa del monde vegetal amb 25 a 30 000 espècias repartidas sus nòstra planeta
— ne’n existís prèp de 150 varietats en França, dont una bona cinquantena en Dordonha.
Quò es per butar a descobrir qualquas-unas d’aquelas meravilhas de delicadesa que l’Ofici de Torisme del País Lindés a realisat un sendarèl de 2 quilomètres, sus la comuna de Cosa e Sent-Front. Creat amb lo concors de la Sépanso (Société pour l’Étude, la Protection et l’Aménagement de la Nature dans le Sud-Ouest), aquel camin, que fringa un moment amb lo GR 6, permés d’observar dins lors biotòpes de las flors d’abelha, lengas de pic verd, limodores e autres orquís. Formidabla varietat de colors, fòrmas e odors, tresaurs d’inventivitat.

     

Dama blanca dels cloquièrs
Dama blanca
dels cloquièrs

(G. Lallemant)

 

…e los ausèls
En collaboracion amb la Ligue pour la Protection des Oiseaux (LPO), l’Ofici de Torisme de Brageirac Porpre a editat un document destinat als “spotters”, los que observan los ausèls, una activitat fòrça presada en Bretanha-Granda. Tòca los ausèls ligats a l’ecosistèma particular del triangle Faux-Montaut-Monsac : grandas pèças cerealièras, cultivadas sus un platèu sec marcat de luènh en luènh de bòscs e bosquets. Lo busard, lo moisset cambarog, lo chòt duganèl, la pola de Crau e lo paire blanc son las espècias, per d’unas que i a raras, las mai remirablas d’aquel ranvèrs. A las vòstras gemèlas !

    
 

Retorn a la pagina d'acuèlh Occitan