Acuèlh  > Vita de cada jorn  >  Las infrastructuras
 
Las infrastructuras

Amb l’obertura de l’A89, de Bordèu a Lion, lo desvolopament de las linhas aerianas sus París, lo Reialme-Unit e lo Benelux, l’amelioracion de las ligasons per camin de fèr, sens oblidar l’arribada del fòrt naut debit, lo País de Brageirac afortís fermament sa volontat de conjugar territòri de performança e qualitat de vita amb de novèls objectius e perspèctiva de desvolopament per los actors economics.


TER Aquitània, linha Bordèu – Sarlat

Lo Conselh Regional Aquitània (autoritat organizatriça dels transpòrts), la SNCF (exploitant) e Réseau Ferré de France (proprietari de las infrastructuras) son partenaris per desvolopar los desplaçaments per lo tren.

Modernizacion de la linha Liborna - Brageirac – Lo Boisson – Sarlat :

D’importants finançaments son consacrats a la regeneracion d'aquela linha al Contracte de Projècte Estat-Region 2007-2013.
Las òbras realizadas en 2011-2012 an per objectiu de manlevar los alentiments per augmenter la velocitat dels trens (100 qm/h contra 70 qm/h e 90 qm/h contra 50 qm/h sus qualques tròces).


Gare de Bergerac

Modernizacion de las garas e arrèsts :

De las operacions acabadas o en cors :

Gara de Santa Fe, liurada en 2008
Reabilitacion del bastiment dels viatjaires mes en accessibilitat, acapçament del estacionament e mesa en securitat de la circulacion dels pietons

Gara de Brageirac :
Novèl pòrge liurat en 2009 e renovacion del bastiment dels viatjaires en cors.

Gara del Boisson :
Òbras bastiment dels viatjaires, liurats a la tardor de 2011, òbras del pòrge e entorn a la seguida

Gara de Lalinda :
Convencion signada per la renovacion del bastiment dels viatjaires, òbra sus los acapçaments dels entorns

Arrèst de Velinas:
Convencion finalizada per la renovacion de l'arrèst e dels entorns

Mesa en plaça del cadençament orari :


Puèi, l'introduccion progressiva del cadençament orari (ex. de tren a 8 oras un quart, 9 oras un quart, 10 oras un quart…) permetrà a l'avenir de far circular mai de trens, d'un biais mai regular e mai legible per los viatjaires.

Sorça : (en français)
Comitat de linha 2009
Comitat de linha 2010
Actualitat servici-public.fr



Projècte de Linha a Granda Velocitat Sud Euròpa Atlantic

La Linha a Granda Velocitat Sud Euròpa Atlantic es un projècte de construccion d'infrastructura de camin de fèr sus las parts Tours-Bordèu, Bordèu-Tolosa, Bordèu-Espanha e Peitieus-Lemòtges.

Aquel projècte s'intègra dins la Lei Grenelle de l'Environament que prevei la realizacion de 2 000 qm de camin de fèr suplementaris a l'orizont de 2020.

La linha de camin de fèr actuala es saturada, rendent de mai en mai dificil lo partatge de la linha entre los TGV, los TER e lo fret.

I. Lo projècte de LGV sus la part Tours-Bordèu

Son objectiu es d'aprochar lo Sud-Oèst amb :
– lo Sud de Euròpa, per la connexion amb la LGV Bordèu-Espanha jusca a Madrid e la LGV Bordèu-Tolosa
– lo Nòrd de Euròpa servida per de linhas TGV (Londres, Bruxelles, Amsterdam).

– e menar los viatjaires que prenon la rota o l'avion a causir lo tren.

Aquela infrastructura permetrà de religar París a Bordèu en 2 oras cinc, sus la basa d'una velocitat comerciala de 300 qm/h., contra 3 oras uèi. Facilitarà lo desplaçament dels viatjaires e melhorarà lo servici de las vilas situadas sul traçat.

La LGV SEA Tours-Bordèu comptarà 340 qm de linhas novèlas, dont 302 qm de linha a granda velocitat.

Una augmentacion del trafic es estimada entre 3,6 e 5 milions de viatjaires de mai / an.

Lo projècte liberarà la linha existenta, amb de previsions d'augmentacion de trafic per los trens de marchandisas del fret (+20% siá 2,4 milions de tonas / an) e per los Tren Exprès Regionals (+ 400 a 550 000 viatjaires / an).


Lo calendièr :
La fasa operacionala a començat en 2009-2011 (aquisicion foncièra, desbòscament, arqueologia preventiva) e contunharà de 2012 a 2016 amb las òbras per realizar l'infrastructura.

La mesa en servici de la LGV es programada per 2017.

Sorça : (en français)
Ministèri de l'Ecologia, del Desvolopament durable, dels Transpòrts e del Lòtjament
Siti oficial linha SEA Tours-Bordèu
Siti oficial del Grand Projècte de camin de fèr del Sud-Oèst
Article siti Wikipédia



Fòrt Naut-Debit : lo País de Brageirac relèva l'escomesa


L’installacion numerica del territòri es un enjòc decisiu per l’activitat de las entrepresas dins lo país de Brageirac.

L’acabament de la cobertura naut-debit
a fait l’objècte d’un programa departamental, portat pel Conselh General de la Dordonha, dit « NRA-ZO » (en français). Son objectiu èra de permetre l’accès al naut-debit a las zònas que son pas cobèrtas per l’ADSL.
Aquel programa permés uèi a 99 % de la populacion del país de Brageirac de beneficiar del naut-debit. Per los autres, lo conselh general sosten l’accès per satellit dels ostals e de las entrepresas.
Ne saber mai (en français)


Fibre optiqueMas jà, Dordonha a los uèlhs virats cap al desplegament de la fibra optica e lo fòrt naut debit. La competitivitat de las entrepresas, los servicis publics e los novèls besonhs dels abitants dependràn a l’avenir d'aquel equipament, per loqual la Dordonha, e lo país de Brageirac en particular, son puslèu en avança en França.
De fach, portat pel Sindicat Departamental de las Energias (SDE 24), l'esquèma departamental es definit e visa l’equipament de 100 % de presas. Lo País del Grand Brageirac beneficiarà dels primièrs racordaments en fòrt naut-debit, dins l'encastre de l’apèl a projècte europenc dont fuguèt laurejat amb lo SDE.
Ne saber mai sus l’apèl a projècte (en français)
Siti del SDE 24 (en français)



Las rotas : una obertura tots azimuts !

Dempuèi 10 ans, lo país de Brageirac a conegut una tiera d’amenatjaments rotièrs sens precedents, facilitant son accès e son obertura.

Obertura de l’autorota A89 Bordèu-Lion : 2001
Lo país de Brageirac es servit pels escambiadors de Mont Páun, Moissídan-Las Leschas,
Contornament de Santa-Fe : 2005
Accès dirèct dempuèi Brageirac a l’escambiador autorotièr de Las Leschas : 2007
L’amenatjament de la rota D709 met lo centre-vila de Brageirac a 20 minutas de l’autorota.
acabament del contornament Est de Brageirac (N21) : 2010
Aquel bocin a grandament facilitat los desplaçaments Nòrd-Sud e « dopat » las zònas d’activitats de l’Est de Brageirac.
contornament Oèst de Brageirac : mesa en servici en 2012
Aquel darrièr bocin del contornament de l’aglomeracion accelerarà l’accès autorotièr a l’oèst e al sud del país de Brageirac.

Projèctes a venir

Via de la Val : Brageirac – Cosa : per fin de decongestionar e de securisar aquel axe plan trevat e urbanisat : començament en 2015

L’Eurò 21 de Lemòtges als Pirenèus
L’Associacion EURÒ 21 regropa los actors economics de cinc departaments per fin de far arribar la mesa a 2 x 2 via concedida de la RN21 de Lemòtges als Pirenèus. Aquel axe travèrsa la Dordonha del Nòrd al Sud, religant en particular Perigüers a Brageirac puèi a Òlt e Garona.
Los objectius :
-desenclavar de territòris concernits,
-valorizar un axe europenc París – Saragosse – Madrid, incluent la Traversada Centrala dels Pirenèus per ferrotatge
-renforçar la securitat rotièra sus un dels axes los mai favorables als accidents de France
Ne saber mai sus l’Eurò21 (en français)



L’afirmacion de l’aeropòrt Brageirac-Dordonha-Perigòrd

En 2002, la vila de Brageirac e la CCI decidon d’obrir l’aeropòrt als vòls internacionals.
Dempuèi, la frequentacion de l’aeropòrt de Brageirac – Dordonha – Perigòrd, a explosat, arribant gaireben a 300 000 passatgièrs annuals.
Un desenat de destinations son prepausats : París, Londres (Stansted e Gatwick), Brussèlas-Charleroi, Rotterdam, Édimbourg, eca. Totas las destinacions (en français)

En 2009, d’importantas òbras dins l’aerogara permeton d’aculir jusca a 400 000 passatgièrs en tota securitat.

L’aeropòrt es uèi bailejat pel Sindicat Mixte Air Dordonha, que comprend lo Conselh General de la Dordonha, la Communautat de Comunas de Brageirac Porpre e la CCI de la Dordonha.

Aquel equipament es un atot important pel desvolopament toristic del País de Brageirac, una clau per los que vòlon investir e que vòlon trabalhar a l’expòrt e una obertura cap a Euròpa.

Ne saber mai :
Nòstra rubrica consacrada a l’aeropòrt (en français)
Lo siti de l’aeropòrt (en français)